A CONTINUACIÓ HAURÀS DE CONFIGURAR EL VOCABULARI.
Segueix les següents instruccions:
-Cerca una imatge que il·lustri el concepte (triant la URL) i a continuació afegeix la definició. Quan la finalitzis, anota el teu nom i la font d'on has tret la informació.
CONCEPTE
IMATGE
DEFINICIÓ
ARQUITECTURA
MEGALÍTICA
external image images?q=tbn:ANd9GcTdz2UICynBT500nFbPbx3PyRW37hHMKF0VvqV5jXcedOAUL0-4Rg
Els megàlits, del grec μέγασ, megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), eren grans pedres amb què els homes prehistòrics construïen tombesmonumentals, ja fos clavant-les a terra o remuntant les unes sobre les altres.
Exemples de megàlits són els dolmens, menhirs i cromlecs.
El procés de construcció d'un megàlit començava en una pedrera d'on s'extreien els grans blocs de pedra. Per trencar la pedra es sometia a bruscos canvis de temperatura.S'inserien a la pedra tascons de fusta impregnats de greix i es feien cremar. Tot seguit s'hi afegia aigua freda i s'apagava el foc. L'extracció final es realitzava amb tascons i maces.
El transport podia ser molt dificultós perquè les pedreres podien estar molt allunyades del lloc on s'havia d'aixecar el megàlit. El procés de transport s'efectuava amb la força humana, ajudant-se de corrons de fusta i cordes vegetals.
Un cop havien portat els monòlits fins al lloc escollit, es cavava un clot per posar-hi el bloc verticalment amb l'ajuda de cordes, després s'omplia el forat de terra o pedres petites per fixar-lo fermament.
Si es construïa un menhir, el procés estava acabat, però per fer un dolmen s'havia de fer un terraple a banda i banda dels blocs verticals per poder transportar el bloc horitzontal i col·locar-lo correctament al capdamunt. Després es cobria de terra que, sumada a la dels terraplens, donava lloc al túmul.
Recerca: mamica2012
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Meg%C3%A0lit
L'HOME DE NEANDERTHAL
Crani d'un home de Neandertal (La Chapelle-aux-Saints)
Crani d'un home de Neandertal (La Chapelle-aux-Saints)

L'home de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècieextinta del gènere Homo que visqué a Europa i el Pròxim Orient al Paleolític mitjà, entre fa 250.000 i fa 28.000 anys. Si bé anteriorment era classificat com una subespècie d'Homo sapiens(i anomenat per consegüent Homo sapiens neanderthalensis), actualment la majoria d'autors el consideren una espècie diferent.

Protagonitzà una rica cultura material anomenada Mosterià i mostrava preocupacions estètiques i espirituals (sepultures). Després d'un difícil reconeixement, durant molt de temps l'home de Neandertal ha estat vist negativament en comparació amb Homo sapiens. En la imaginació popular apareix com un ésser simiesc, rude, lleig i ximplet. De fet, és més robust que Homo sapiens i el seu cervell és lleugerament més voluminós, en mitjana. Els progressos de l'arqueologia prehistòrica i de la paleoantropologia des de la dècada del 1960 han revelat un ésser de gran riquesa cultural. Tanmateix, encara queden molts punts per aclarir, com ara les causes de la seva extinció.

Recerca: Natalia.Girona
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Neanderthal

LA PINTURA RUPESTRE

external image 250px-Pintura_rupestre.jpg
La pintura rupestre és un concepte referit principalment pintura prehistòrica, quan sobre lesparets o els sostres de les coves, els homes dibuixaven o pintaven els diferents animals quecaçaven, també pintaven escenes de significat ritual o màgic com ara els ritus de la fertilitatetc. Els materials que empraven eren el carbó de llenya o d'ossos així com diferents tipus deterres de colors, tots ells aglutinats amb aigua o greixos d'animals. Les pintures rupestres més antigues que es coneixen són les de la cova de Chauvet, al departament de l'Ardecha a França.

Una pintura rupestre és un tipus d'art rupestre realitzat pels homes prehistòrics, que demostra que l'home, des del seu origen a la Terra és capaç de realitzar obres d'art a les parets de les coves que habita. També s'han trobat pintures sobre còdols, escultura, ceràmiques decorades i objectes ornamentals.

Recerca: Natalia Girona
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Pintura_rupestre

NEOLÍTIC

Stonehenge Wide Angle.jpg
Stonehenge Wide Angle.jpg

El neolític (del grec νέος, néos, "nou", i λίθος, líthos, "pedra") és un període de la prehistòria en el qual van tenir lloc innovacions d'una gran transcendència: els éssers humans descobreixen l'agricultura i la ramaderia, i es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.
Aquest terme va ser proposat el 1865 per l'historiador John Lubbock.[1] El nom fa referència a la forma novella de treballar els estris de pedra, no només percudits, sinó també polits. De tota manera, l'essencial en aquest període no són els estris, sinó els canvis econòmics produïts, com l'aparició de l'excedent de producció, i les conseqüències socials.
Aquest llarg període se sol dividir en tres fases: el neolític inicial, el mitjà i el final.

Recerca: Natalia Girona
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Neol%C3%ADtic
PALEOLÍTIC
external image fotoolga.jpg
És una etapa de la prehistòria caracteritzada per l'ús de utensilis de pedra tallada, encara que també s'usaven altres matèries primeres orgàniques per a construir diversos utensilis: os, asta, fusta, cuir, fibres vegetals, etc. (mal conservades i poc conegudes). És el període més llarg de la història que s'estén des de fa 2,5 milions d'anys (en Àfrica) fins a fa uns 9.000 aC. aproximadament i es divideix en tres fases: El Paleolític inferior, el Paleolític mitjà i el Paleolític Superior, en aquest se li afegeix un període terminal anomenat Epipaleolític (l'etapa següent a l'Epipaleolític i anterior al Neolític és el Mesolític).
El Paleolític es caracteritza, a grans trets, per la utilització d'instruments gruixuts, pesants, difícils de manejar, malament treballats en la seva major part. No tenen plena capacitat constructora. L'home del Paleolític era nòmada, és a dir, s'establia en un lloc i es quedava en ell fins a esgotar els recursos naturals.
El terme va ser creat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865, per oposició a neolític ("edat moderna de la pedra"); constituint juntes el que es denomina edat de pedra (s'insisteix en l'elaboració d'utensilis de pedra per a establir l'oposició a la Edat dels Metalls).

Recerca: Lucia Arfe
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Paleol%C3%ADtic
EDAT DELS METALLS
external image images?q=tbn:ANd9GcT4qTbWe4kw5Jaq3nC2ptyCCHKBub7QR48aaQJk_OndeU3fObuSeg
L'edat dels metalls es una de les dues grans etapes tecnològuiques en les que tradicionalment s'ha subdividit la Prehistòria euroasiàtica. Ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament per part de les societats humanes de la metal·lúrgia. Començaria abans del V Mil·lenni aC i acabaria al I Mil·lenni aC, amb l'entrada ja en la Història de bona part d'Europa Occidental. Es considera que forma part de la protohistòria perquè encara que alPròxim Orient coincideix amb el sorgiment de l'escriptura -i per tant, de la Història- a la major part del món encara viuen en la prehistòria.
Dins de l'edat dels metalls, s'hi inclourien l'edat del coure, l'edat del bronze i l'edat del ferro. Encara que aquestes són classificacions vàlides per a Euràsia i la costa nord d'Àfrica, no ho són tant per a la resta d'aquest continent i per aAmèrica.
En aquesta època es van construir grans monuments megalítics en diverses zones de la Mediterrània, com ara Menorca. Les construccions principals són les navetes, que gairebé sempre es feien servir com a sepultures, i els talaiots, que eren grans torres defensives que servien també com a habitatge.

Recerca:Ayman Berroug
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_dels_metalls
Homo heidelbergensis
external image 250px-Homo_heidelbergensis-Cranium_-5.jpg
Homo heidelbergensis pren el seu nom del fet que les primeres troballes foren fetes a Mauer, prop de la ciutat de Heidelberg (Alemanya). L'espècimen tipus és la mandíbula de Mauer, que es trobà l'any 1907. ElHeidelbergensis visqué fa entre 400.000 i 100.000 anys. La seva distribució és europea, igual que Homo antecessor. També s'han trobat fòssils al Marroc, a Zàmbia (Kabwe) i a Etiòpia (Vall de l'Awash).
El paper del Heidelbergensis en la línia evolutiva humana no és gens clara, tot i que potser la hipòtesi més acceptada és que sigui l'ancestre d'Homo neanderthalensis i per tant, fora de la línia evolutiva de l'home actual.
Alguns autors utilitzen el terme Homo rhodesiensis (home de Rodèsia) per designar les restes fòssils africanes semblants al Heidelbergensis. La idea és que Homo antecessor s'hauria dividit en dues poblacions, una europea que va originar el Heidelbergensis (espècie mare del Neandertal) i una altra africana, que va originar el Rhodesiensis, que seria l'espècie mare del Homo sapiens idaltu (l'home modern antic), de la qual deriva alhora Homo sapiens sapiens, l'home modern actual.[

Recerca: Una part feta per Ayman Berroug perquè estava incompletada.
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Homo_heidelbergensis

Homo ergaster

external image 250px-Homo_ergaster.jpg
Homo ergaster és una espècie d'homínid extinta que visqué fa entre 1,7 i 1,5 milions d'anys (les dates varien segons els autors, mètodes de datació, etc). Per algunes autoritats és considerat com a variant d'Homo erectus. L' H. erectus com a espècie diferenciada d' H. ergaster hauria viscut fa entre 1,7 milions d'anys i 300.000 anys.

El nom de l'espècie prové del grec ergaster, que significa "Treballador". Aquest nom fou elegit després del descobriment de diverses eines com una destral de mà i un tallant a la vora de l'esquelet de H. ergaster.
Les diferències entre Homo ergaster i H. erectus serien:
  • H. ergaster apareix a l'Àfrica, des d'on es va estendre fins a l'Orient Mitjà, mentre que l'"H. erectus" es troba a l'est d'Àsia (sempre limitat a la franja tropical). L'Ergaster és la primera espècie del gènere Homo que es troba fora del continent africà.
  • Anatòmicament, H. ergaster presenta una cúpula cranial més alta i una estructura facial i corporal més fina que H. erectus.
  • H. ergaster se sol associar amb dates anteriors.
L'opinió més generalitzada és que H. ergaster i no pas H. erectus, és l'avantpassat de l'home actual, via Homo antecessor (l'"Home d'Atapuerca"), que seria l'avantpassat comú de l'home de Neanderthal Homo neanderthalensis i de l'home actual Homo sapiens.

Recerca: Enric Roig Hugué
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Homo_ergaster

L'edat del coure

external image 250px-Copper.jpg
La Edat del Coure , també anomenada Calcolític (gr. χαλκός , jalkós = coure; gr. λίθος , lithos = pedra) o Eneolític (lat. aeneus = coure; gr. λίθος , lithos = pedra), és un període de la Prehistòria ubicat entre el Neolític ( Nova Edat de la Pedra ) i la Edat del Bronze .
El coure va ser un dels primers metalls que va usar l'home, utilitzant inicialment en el seu estat natural, el coure natiu, ja que desconeixia els mecanismes pels quals es podia fondre el mineral. En aquests primers temps el modelava gràcies a les tècniques del martellejat i / o delbatut en fred, pel que aquesta fase no és considerada encara calcolítica sinó neolítica. El perfeccionament de les tècniques ceràmiques li va permetre l'experimentació amb els processos metal · lúrgics , començant així a comprendre'ls. Quan ja els controlava va començar a realitzar diverses aliatges amb altres minerals, sent les més habituals la barreja amb arsènic , primer, i la posterior amb estany , la qual va donar lloc a un nou metall, el bronze.

Recerca: Enric Roig Hugué
Font:
http://es.wikipedia.org/wiki/Edad_del_Cobre

Australopithecus robustus

external image 250px-Original_of_Paranthropus_robustus_Face.jpg
Australopithecus robustus o Paranthropus robustus és una espècie extinta d'homínid delsgèneres Australopithecus o Paranthropus segons les opinions d'especialistes paleontòlegs.

Fou descobert a la cova de Kromdraai a Sudàfrica el 1938 per Robert Broom qui inicialment li donà el nom de Paranthropus robustus, el seu nom específic és a causa de l'aspecte molt llarg dels seus ossos. És més gran que Australopithecus africanus.

Se n'han trobat altres restes a l'Àfrica oriental.

Les restes estan datades entre 1'8 i 1,5 milions d'anys.
El volum del crani és de 530 a 600 cc, la cara allargada i alta amb un accentuat prognatisme. Les peces dentàries són molt massisses i el torus sobre els ulls és molt accentuat. També té untorus occipital. En els mascles s'observa una cresta sagital a la part superior del crani.

Recerca: Enric Roig Hugué
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Australopithecus_robustus
BALMA DE LA GRAIERA DE CALAFELL
Balma de la Graiera, jaciment arqueològic
Balma de la Graiera, jaciment arqueològic

Durant el període del paleolític superior inicial, els ocupants de la balma es dedicaven a la cacera d'animals de mida gran. Destaquen, sobretot, lesnombroses restes de cavalls, d'alguns cérvols i de conills. Les restes d'ossos que s'han trobat d'aquestes espècies apareixen molt fragmentades. Generalment, presenten una fractura transversal, la qual cosa indica que devien aprofitar el moll de l'os.
Entre els objectes de pedra recuperats d'aquest període destaquen lesrascadores i peces denticulades atípiques classificables entre el gravetià final i el protosolutrià. Tot i no haver-se trobat restes humanes, aquest tipus de material va associat a l'homo sapiens sapiens modern.
Un element destacable recuperat ha estat un conjunt d'ossos treballats. Es tracta de tres ossos, dos dels quals presenten incisions que podrien correspondre a senyals d'esquarterament, però un tercer es troba clarament decorat. És un os amb forma de placa, probablement un tros d'omòplat d'un animal gran. Degut al seu estat fragmentat i calcinat és difícil saber si es tracta d'un objecte d'ornament o d'una eina. Malgrat això, aquest objecte és una singular mostra d'art moble, ja que a la resta de jaciments de Catalunya del mateix període només es documenten dues peces més.
La balma era un lloc de pas. Tot i que hi ha testimonis d'activitats com la talla de pedra o la cocció d'aliments, no es conserven restes de llars. Les espècies que es caçaven s'organitzaven en ramats i es desplaçaven de forma estacional. Es devia tractar de grups de caçadors provinents de l'altre cantó de la depressió del Penedès que es dirigien cap a les planes costaneres tot seguint els ramats d'animals salvatges. Aquestes planes eren molt més àmplies que en l'actualitat, ja que s'ha calculat que el nivell del mar estava entre 50 i 70 metres per sota del nivell actual. La gorja creada pel torrent de la Cobertera és un dels accidents geogràfics que permetien creuar la Serralada Litoral.
La balma de la Graiera es troba situada de forma estratègica en aquest congost i possiblement era utilitzada per aquests grups de caçadors-recol·lectors de fa més de 20.000 anys com a lloc de transformació de les peces caçades arran de riu.

Recerca: Ayman Berroug
Font:
http://calafell.cat/balma-de-la-graiera
COVA FORADADA DE CALAFELL
La Cova Foradada situada a la carena de la muntanya de l'Escarnosa.
La Cova Foradada situada a la carena de la muntanya de l'Escarnosa.

Es troba situada a la carena de la muntanya de l'Escarnosa, a uns 800 m a llevant del nucli urbà de Calafell. Es tracta d’una cavitat que s’obre en un aflorament calcari molt erosionat i arrodonit. La cavitat consisteix en una boca superior, que no forma cap sala, al peu de la qual hi ha una rampa en pendent. Al peu de la rampa es forma un relleu circular format per l’erosió de l’aigua (es tracta d’un típic peu de salt d’aigua o gorg). És precisament aquest gorg el que ha produït una nova sortida que conforma una boca inferior. Deu el seu nom a una entrada que presenta a la part superior formada per l’erosió.No va estar objecte de cap investigació sistemàtica fins l'any 1997. Rovira i Virgili cita una destral de pedra polida procedent de Calafell i que, segons ell, figurava en el catàleg del Museu Balaguer de Vilanova. Encara que no en diu la procedència, sembla que va ser trobada en aquesta cova.
La troballa casual d'ossos humans a la Cova Foradada va propiciar una intervenció arqueològica per determinar-ne l'adscripció cronològica. Com a resultat d'aquesta intervenció es va posar de manifest la presència detres moments d'ocupació de la cova durant la prehistòria.
El moment més antic correspon al període Epipaleolític (coincideix amb el més modern de la balma de la Graiera), del qual es van recuperar restes de petits cargols i alguns fragments de sílex.
El segon correspon al període Neolític, del qual s'han recuperat alguns fragments de ceràmica.
El tercer al període del Bronze Antic, durant el qual la cova es va utilitzar com a lloc d'inhumació de cadàvers. Al costat dels ossos apareixien algunes peces de sílex, una d'elles una punta de fletxa de factura molt treballada, i denes d'esteatita pertanyents, amb tota seguretat, a un collaret. A aquest moment correspondrien les troballes òssies casuals que van motivar la intervenció. L’estudi de les restes humanes ha permès detectar que es tracta de restes inhumades (3 individus) i restes cremades (3 individus). Paral·lelament a les restes humanes, es pot precisar cronològicament i culturalment el nivell d’enterraments col·lectius en el període del Bronze Inicial gràcies a una sèrie de fragments ceràmics a mà amb decoració plàstica i algunes denes pertanyents a un collaret. Les restes d’espècies animals típicament mediterrànies sembla indicar la presència d’un bosc obert i un clima temperat amb una tendència a una major a l’actual de certa humitat.

Recerca:Ayman Berroug
Font:
http://calafell.cat/municipi/patrimoni/cova-foradada
ÇATAL HÜYÜK(UN ANTIC POBLE DE TURQUIA PREHISTÒRIC)
external image images?q=tbn:ANd9GcQCIpLFVdTFIODCHwvsavza-SI-sDyj3wy4zCEWxxyeBuo7G5R-
external image images?q=tbn:ANd9GcSirKcXBBaHmlxqOJv59BCx5FLlQIZztvayYgntNtBUNxu73e6hrQ
external image images?q=tbn:ANd9GcRZwQcpAuRED3xIWK-RiFh26xg7YNaLeauiRXwMFF-5R1IhjO7_
Çatal Hüyük (o Çatalhöyük) és un antic assentament humà del període neolític i de l'Edat de Bronze, el més gran exemple d'urbanisme neolític en el medi Orient. És al sud de la península d'Anatòlia, concretament a la plana de Konya, a l'actual Turquia. Les seves capes inferiors més antigues són d'uns 7.500 anys aC.
Durant el seu apogeu feia 13 hectàrees, i l'habitaven al voltant d'un miler de famílies, és a dir, una població d'unes 5000 persones. Tenia una cultura relativament avançada, tècniques elaborades de fabricació de ceràmica, i tenia relacions comercials amb punts distants de la península. S'hi han trobat restes de temples decorats amb frescos, figuretes de deïtats, i tombes familiars que mostren la complexitat de la seva religió.
Per les restes trobades, es sap que a Çatal Hüyük ja es conreava blat, ordi, pèsols, llenties, pomes, i ametlles. Sembla que no hi havia ramaderia, però sí caça (cérvols, senglars i onagres).
Era la seu de nombrosos intercanvis comercials (fusta, obsidiana, sílex, coure i petxines de la Mediterrània), i se sap que els artesans ja dominaven la fosa del coure, i de fet n'és l'exemple més antic de l'Orient mitjà. L'artesania era de: puntes de fletxa, llances, punyals d'obsidiana i de sílex, masses de pedra, figuretes de pedra i argila, teixits, bols, recipients i joieria (en particular, amb perles).
Les cases estaven enganxades les unes de les altres, sense carrers ni passatges. L'accés als habitatges es feia per la teulada, amb escales que anaven d'un nivell a l'altre.

Recerca:Ayman Berroug
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%87atal_H%C3%BCy%C3%BCk
Mesolític
mesolitic.jpg
El Mesolític és el període situat al final del Paleolític Superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap el 9.000 aC fins el 6.000 aC. El Mesolític es divideix en dues fases: l'Epipaleolític (o fase final del Paleolític) i elProtoneolític (període immediatament anterior al neolític o edat dels Metalls). Pràcticament abasta ja l'època postglacial, en què canvia el clima i es modifiquen les formes de viure, i per tant l'utillatge.
És durant aquest període que sorgeixen els grans boscos (degut a la modificació climàtica) i s'extingeixen els grans animals com l'elefant llanut, el rinoceront llanut, els óssos de les cavernes. El ren emigra. En canvi animals com el cérvol, el maguri, el sarrió, la cabra muntesa, elsenglar i el cabirol augmenten molt el seu nombre i són les peces de cacera principal ja que els boscos fan més difícil la cacera de peces grans. També es cacen óssos, guineus, gats muntesos, teixons i altres petits mamífers; com ocells es cacen els gansos, tords, faisans, arrendaixes, coloms salvatges i altres. Un animal que es multiplica és el caragol, propi de climes humits i càlids. Els caragols es mengen per milions així com les petxines. Es desenvolupa la pesca.
Recerca: Micaela Diaz
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Mesol%C3%ADtic
L' EPIPALEOLÍTIC
external image images?q=tbn:ANd9GcRogBugC7lbaGKK-Fs6eHF0gm4Wshhs3WJmw5aBaxQ8Hotl3SxfEg
L'Epipaleolític és una fase de la prehistòria. Correspon al període de l'Holocè en que els homes continuen mantenint les estratègies econòmiques de les societats caçadores-recol·lectores paleolítiques, abans dels canvis cap a l'economia de producció (agricultura i ramaderia) pròpies del neolític.[1] Per tant, l'Epipaleolític s'inicia amb el final de les glaciacions, que marquen el final del Paleolític fa uns 10.000 anys i s'estén fins a l'adveniment de l'agricultura, però en l'ús del terme trobem variacions importants segons els diferents corrents interpretatius.[1] El terme, que fa servir l'arrel grega "epi", és a dir "damunt", i per tant significaria "per damunt del Paleolític" fou introduir per grups d'investigació francesos a principi del segle XX com a alternativa a l'ús de Mesolític. Actualment, en l'àmbit anglosaxó els dos termes es fan servir gairebé com a sinònims, mentre que en d'altres àmbits i segons els autors Mesolític es reserva per les societats que mantenen l'economia de depredació però que desenvolupen canvis interns que donaran lloc al Neolític o que han entrat en contacte amb societats neolítiques.[1]
Durant aquest període sorgeixen algunes cultures intermèdies: la Kebarià i l'Azilià, derivat delMagdalenià és el més important.
Una altra troballa de restes humanes a Urtiaga mostra que les característiques cromoagnonoidespersisteixen només parcialment evolucionant cap a l'ortognatisme (perfil recte de la cara, prescindint del nas), la rino-prosapia (gran desenvolupament vertical de la cara en relació a la longitud de la boca) i estretesa maxil·lar (vegeu cranologia i craniometria)
Recerca: Micaela Diaz
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Epipaleol%C3%ADtic
ESCULTURA PREHISTÒRICA
external image 120px-VenusWillendorf.jpg
Les primeres manifestacions escultòriques es remunten al Paleolític inferior, quan l'home tallava el sílex tot percudint-lo contra una altra pedra; posteriorment fa servir el gravat i el relleu en pedra i en ossos d'animals. Fa uns 27.000 i 32.000 anys apareixen representades unes exuberants figures humanes femenines de pedra, en una exaltació artísitica de la fertilitat.
Un dels avenços més importants en la història de l'escultura va ser la capacitat de treballar el metall.
A partir del segle V aC, en el darrer període de l'edat del ferro, els celtes van desenvolupar lacultura de La Tène, propagant-la per tota Europa.
A partir del segle III aCs'encunyaren les primeres monedes seguint els models hel·lènics, així com obres figuratives com el Déu de Bouray, realitzat en xapa decoure repussada.

Recerca: Alex Aranda
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escultura
ENEOLÍTIC
external image images?q=tbn:ANd9GcRIY4hGCtz20vOG9ldhR4ZyzYPxMPIKA-3keoNCPUd0r3PqBiYP
L'eneolític (també anomenat calcolític o Edat del Coure) és la denominació que es dóna a algunes cultures neolítiques que presenten trets clarament diferenciats, en el període entre el 2500 aC i el 1800 aC., a cavall entre el neolític i l'edat del bronze.
La més destacada és l'anomenada cultura del vas campaniforme, sorgida al sud de la Península Ibèrica, caracteritzada per la decoració per zones. Una altra cultura característica de
l'eneolític és la cultura d'ornamentació per cordes, originària del nord d'Europa. Ambdues cultures es van desplaçar dels seus
primitius assentaments i van emigrar, potser empesos, cap a l'Europa centreoccidental (els actuals territoris d'Alemanya i França).
Recerca: Paula Picazo
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Eneol%C3%ADtic



L'EDAT DEL FERRO
external image images?q=tbn:ANd9GcSlkSS0I3xH4pHKsTQToGOqPPt4le_E7m9s34ZqUr749pnwJ3m1ttOvI_Y
L'edat del ferro és l'ultim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (qui establí una classificació segons els materials emprats en cada període), essent posterior a l'Edat del Bronze. Actualment el terme ha perdut valor com a etapa històrica, car dit terme és tan sols aplicable dins l'àmbit Europeu.
L'edat del ferro es caracteritza per la utilització del ferro com el metall, utilització importada d'orient a través de l'emigració de tribus indoeuropees, que a partir del 1.200 aC començaren a arribar a Europa Occidental. Sembla que no van creuar els Pirineus abans del 900 aC.
Recerca: Lucia Arfe
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_del_ferro

L'HOME DE CROMANYÓ

Crani d'un home de Cromanyó
Crani d'un home de Cromanyó

Els homes de Cromanyó foren les primeres poblacions europees d'Homo sapiens que van desenvolupar-se des d'aproximament fa uns 50.000 anys i que podrien descendir d'individus migrats des de l'Àfrica fa uns 100.000 anys. Eren anatòmicament moderns i la seva morfologia no es diferenciava de la humanitat actual.

La seva alçària mitjana era de 1,85 metres, és a dir 25 centímetres més alt que els seus predecessors. Vivien en coves i de vegades en campaments a l'aire lliure. Caçaven en grups, els animals grossos amb trampes i els petits amb pedres i fletxes. Les dones recollien els fruits. No eren nòmades però de vegades abandonaven els seus llocs d'assentament.

L'home de Cromanyó era dolicocèfal, de nas ample i de mentó prominent. Va estendre's per l'Àrtic,Amèrica i Austràlia, tenia la capacitat d'adaptar-se al medi,[1] i amb la seva capacitat física va expulsar de les seves terres de cacera a la de l'home de Neandertal, que disposava d'una superior capacitat d'adaptació cultural i al clima fred,[2] arraconant-los fins a provocar la seva extinció.
Sembla que s'ha de descartar la hibridació entre cromanyons i neandertals i en tot cas es, pot parlar només d'una absorció parcial sobretot de les dones que quedaven aïllades si els mascles de la tribu morien.[3]
Al final del Paleolític Superior l'home de Cromanyó predominava per sobre als Neandertal, que de fet s'havien extint.

Recerca: Natalia Girona
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Home_de_Cromany%C3%B3
Necròpolis
external image 220px-San_Agustin_parque_arqueologic.jpg
Una necròpolis (o necròpoli[1]) és un cementiri o lloc de soterrament. La paraula necròpolis prové del grec νεκρόπολις i literalment significa ciutat dels morts. S'usa generalment per als cementiris pertanyents a grans ciutats, així com a les zones de soterrament que s'han trobat prop de ciutats d'antigues civilitzacions.
Les necròpolis han estat construïdes per diverses raons; de vegades purament religioses. La Vall dels Reis, a Egipte, n'és un clar exemple. Altres cultures van crear les necròpolis en resposta a la prohibició de practicar soterraments dins els límits urbans. Els camins que sortien dels pobles van ser adornats amb monuments funeraris, especialment en l'Imperi Romà (com la Via Àpia, a Roma).
Durant el segle XIX les necròpolis van gaudir d'un ressorgiment esperonat per la moda victoriana, amb grans i elaborats monuments.

Recerca: Ayman Berroug
Font:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Necr%C3%B2polis

CROMLEC

external image cromlec.jpg
Un cromlec és un monument megalític format per pedres o menhirs clavats en el sòl i que adopten una forma circular o el·líptica, voltant un terreny. Hi ha prèsencia de cromlecs a la Gran Bretanya, la Bretanya francesa, elLlenguadoc (França), la Península Ibèrica, Dinamarca i Suècia. Es van construïr durant el neolític, ara fa 11.000 anys. Segons els experts, possiblement eren santuaris.

Recerca: Marina Rovira

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Cromlec